Sobre l’autonomia del moviment veïnal i la relació amb el poder i els partits.

http://ellokal.org/sobre-lautonomia-del-moviment-veinal-i-la-relacio-amb-el-poder-i-els-partits-cat-cas/

Ja hi som, ja estem una altra vegada en campanya electoral per veure qui guanya i es fa amb el poder a l’Ajuntament de Barcelona i els partits, els mitjans i alguns col·lectius tornen una altra vegada a jugar amb les lluites que des de baix es manifesten des del malestar, la desesperació per una vida millor. Anem a dir la nostra perquè nose digui per nosaltres el que no és (entenem per la nostra la de molta gent).

No som apolítics al sentit de no tenir criteris i no fer política, som autònoms i independents dels partits i no necessitem que experts professionals decideixin i opinin per nosaltres. Apostem per l’autoorganització i per establir noves formes de fer política lluny de partits i al marge del poder.

Som autogestionaris, ens autofinancem amb el nostre esforç per tenir llibertat de decisió i responsabilitat sobre els nostres actes. Volem i demanem transparència i no tenim espònsors, volem demostrar que és l’única manera de ser lliures i que així et vegin els altres. No donem lliçons ni volem que ens les donin, des de la pràctica és com ens veu la gent si fem el que diem, a nosaltres i a tothom.

No volem representar ni que ens representin, no lluitem per guanyar imatge ni poder, lluitem per aconseguir drets per a tothom, amb els nostres criteris i les nostres maneres i disposats a ajuntar-nos amb tots els que compartim (no cal que tot) però si uns mínims i que desrés cadascú faci el seu propi camí.

Denuciem als poders que ens toquen per grau de responsabilitat sobre la terrible situació en què ens trobem. En primer lloc els poders econòmics, els poders fàctics i reals que manen en aquesta ciutat, els que no es veuen i carreguen la seva responsabilitat sobre altres (indústria turística, indústria cultural, bancs i promotors), els responsables de la corrupció, els que corrompen i sempre surten indemnes.

En segon lloc els poders polítics. No oblidem la responsabilitat en el model Barcelona dels governs socialistes amb el suport d’Iniciativa per Catalunya, posteriorment de Covergéncia i Unió. Per això denunciem la hipocresia i el doble llenguatge d’exigir a altres alguna cosa del que han estat i son responsables sense haver demanat disculpes i menys admetre errors.

Depenent d’aquests poders polítics, les diferents policies i la justícia, que sempre han obeït i han actuat en base a unes lleis dictades per al privilegi d’uns pocs i en contra de la majoria de la població.

Tot això comporta a una situació molt greu a la ciutat i que coincideix amb un govern municipal que va despertar unes expectatives de canvi i millora per a la majoria de la gent que no s’han complert. Un govern que l’oligarquia d’aquesta ciutat va rebre amb ungles i dents, que no ha empassat que una dona i que no fos de les grans famílies fora alcaldessa de Barcelona. Un govern que va guanyar en minoria i que ha hagut adaptar-se a aquesta situació amb una burocràcia que en molts casos impedeix l’aplicació de les seves iniciatives i un govern que no ha fet autocrítica ni ha explicat públicament el perquè dels frens a la seva gestió. Un govern que com tots s’ha hagut d’adaptar a les regles de joc.

Estan en joc moltes coses i no serà fàcil lluitar de forma justa, visible i eficaç però estem en això. Cada vegada hi ha a Barcelona més moviments de base que entenen l’emergència i que aprenen a el dia a dia a enfrontar-se a tots aquests poders per subsistir i resistir. Per això ens molesta el paternalisme dels partits (alguns més que altres) que segueixen actuant com si els veïns necessitéssim d’ells per trobar solucions però com saben del desprestigi de la clase política, necessiten l’estratègia de fer aparèixer com a autònoms i independents als moviments que els segueixen.

La culpa no és dels pobres, la culpa és dels rics i els poderosos, encara que també sabem que la pobresa no és garantia de justícia i bondat i que els de baix bevem de la cultura de dalt, de guanyar i competir i fotre-li la vida al del costat per poder viure jo. El patim cada dia, la brutícia, la violència, el malestar i lluitem perquè portem fent-ho tota la vida, i moltes mesures ja s’han provat i no han funcionat, perquè no és fàcil però si possible i perquè sense saber ni creure en mesures màgiques , anem construint en les accions diàries, en les assemblees que sorgeixen per carrers, en tècnics i professionals que ens acompanyen, exigint als poders públics (els que ens toquen) que compleixin amb la seva obligació i que si no ho fan el lluitarem.

Així que avisem a tots, volem respecte, volem que es facin les coses bé, sabem que no som la majoria però si que som i que no permetrem que ningú parli per nosaltres i per tots i que lluitarem cada desnonament, cada demanda, cada abús , cada reivindicació com a pròpia, que no permetrem que narcos, fons voltor, bancs, terrasses i negocis s’apropiïn del nostre territori, que el barri és de les veïnes i no permetrem que ens els treguin i ens expulsin d’ell. Aquesta serà la lluita pr Barcelona i no qui guanyi les eleccions.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s