1r de Maig llibertari: ni confinades, ni emmordassades.

Aquest 1r de Maig, amb l’estat policial imperant segurament no podrem sortir als carrers en manifestació com altres anys, però això no ha de ser un impediment per a dur a terme accions contra l’Estat, el Capital, en solidaritat amb les preses en lluita…
ATENTES A POSSIBLES CONVOCATÒRIES
1r de Maig ¡¡SENYALEM ALS CULPABLES !!

Aquests primers mesos de 2020 han estat plens de lluita i insurreccions arreu del món: des de les protestes a Xile a les constants manifestacions a l’Estat francès, des dels disturbis de Grècia a la lluita als carrers de Mèxic. Ens trobem en un moment on les diferents lluites socials estan tenint ressò als carrers, on s’estan fent més fortes i visibles. Sembla que l’Estat cada vegada presenta més problemes per garantir la normalitat que tant bé li va per mantenir l’espectacle capitalista. I tot i que l’anhelada i somniada revolució global no sembla tenir cabuda en aquest present, el que és indubtable és que encara queden individualitats que, amb els seus propis mitjans, mantenen encesa la flama de la revolta i es neguen a deixar la seva vida en mans de l’Estat.

Però ara, tots aquests esdeveniments han passat a segon pla amb la crisis sanitària provocada pel COVID-19, o com se l’anomena comunment, Coronavirus. El 31 de desembre del 2019, quan es reporten els primers casos d’aquest virus a la Xina, ningú es podria haver imaginat com es desenvoluparien els esdeveniments i ara mateix també sembla força impossible imaginar-se com pot acabar. En cap cas pretenem sonar alarmistes ni augmentar la paranoia i histèria col·lectiva, però sí que creiem important donar el nostre punt de vista sobre la situació que estem vivint.

El control social en tan sols una setmana ha augmentat dràsticament i el pitjor de tot és que no hi ha hagut ni una mínima resposta per part de la població (o almenys aquesta és la sensació que s’ha tingut des de la ciutat de Barcelona). No només han aconseguit que sortir de casa passi a ser un acte sancionable si no és per treballar o “cobrir les necessitats bàsiques”, sinó que ho han fet sense tenir cap tipus de resistència. D’aquesta manera també es demostra, una vegada més, que el treball és la base fonamental d’aquest sistema i qualsevol lluita que vulgui acabar amb aquest ha de confrontar el treball assalariat. Amb la informació que ens arriba no ens és possible determinar si totes aquestes “precaucions” tenen algún sentit, però tampoc hem d’oblidar que la ciència sempre ha estat al servei del poder, i aquest l’ha utilitzat sempre per aconseguir allò que buscava en cada època. També volem remarcar que aquestes mesures fan que la figura de l’Estat passi a ser, al menys en les mentalitats de la població, el protector de les ciutats.

Amb tot això, la situació de la gent treballadora i precària també ha quedat greument afectada, ja sigui pels ERTEs o per no poder cobrar el salari per passar el mes (ja siguin persones amb contracte o sense). A tot això també és important destacar les subvencions que l’Estat dona a empreses privades i la càrrega econòmica que això suposa.

L’important ara és analitzar qui es beneficia amb tot això i qui pagarà les conseqüències. El sistema econòmic capitalista es basa en la inversió, el consum i l’explotació de les treballadores i dels recursos naturales però aquesta vegada s’està morint de gana i el porten directament a una altre crisi amb l’excusa de la pandèmia. Quan tot això es produeixi ens veurem dirigits pels nostres representats elegits “democràticament” cap a innumerables reformes imposades per la Unió Europea que únicament busca la salvació d’oligarques i l’empobriment de les nostres vides. Amb tot això queda clar quina posició hem de prendre nosaltres i quines alternatives ens queden.

Amb el panorama actual nosaltres optem per l’auto-organització, el suport mutu i la confrontació: que tot i no haver generat aquesta crisi, la responsabilitat de solucionar-la ha de recaure en nosaltres i no en l’Estat. Així doncs, aquest podria ser un bon moment per demostrar que la solidaritat en el nostre discurs no és una paraula buida. Demostrem que la vida sense Estat no és solament possible, sinó necessària.

Aquest 1r de Maig, amb l’estat policial imperant segurament no podrem sortir als carrers en manifestació com altres anys, però això no ha de ser un impediment per a dur a terme accions contra l’Estat, el Capital, en solidaritat amb les preses en lluita…
ATENTES A POSSIBLES CONVOCATÒRIES
1r de Maig ¡¡SENYALEM ALS CULPABLES !!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s