Hay que escuchar y movilizarse, hay que hacer asambleas y ocupar la calle

Cal escoltar i mobilitzar-se, cal fer assemblees i ocupar el carrer

No és el mateix parlar qualsevol tema que ens afecti de manera col·lectiva, en assemblea i al carrer, que ho plantegin els mitjans, els partits i les institucions. A l’assemblea qualsevol té l’oportunitat de dir la seva, en els altres casos sempre algú parlarà per nosaltres, simplificarà el problema i donarà com a solucions les que siguin del seu interès. No hi haurà debat, construcció comunitària ni responsabilitat col·lectiva, caldrà delegar i confiar que la solució passarà perquè l’autoritat competent intervingui. Aquesta és la costum. així és sempre i així els problemes acaben repetint i les possibles solucions esdevenen més problemes per als de baix, per a les veïnes.

Ahir al Raval, la policia va efectuar un desnonament esprés, sense previ avís a una família a la que dilluns havíem aturat per quarta vegada. El jutjat no va donar l’avís, es van saltar els protoclos en benefici de la propietari, la família va quedar desatesa, sense alternativas i al carrer, serveis socials, justicia i policia van atendre les necessitats d’un gran propietari i la família va comptar amb la solidaritat de la PAH i de les xarxes stop desnonaments que van aconseguir arrencar un compromís gràcies a lluitar.

A la tarda Consell de Barri monogràfic sobre el CAP Raval Nord amb les administracions afectades, treballadores del centre, i veïns. Informació pública i debat sobre si el MACBA té dret a ampliar el museu en l’únic espai possible al Raval Nord per construir un nou CAP la necessitat ningú discuteix. S’allarga i s’eternitza el problema perquè el MACBA, el Ministeri i la Conselleria de Cultura no cedeixen a buscar una altra alternativa per al museu i així facilitar que es construeixi una infraestructura necessària per al barri, per a la qual hi ha pressupost. També caldrà lluitar-, fer-ho públic i aconseguir que el més ràpid possible es concreti el compromís perquè interessos privats o / i electorals no ho impedeixin.

Avui Acció Riera Baixa ha tallat el carrer Hospital davant l’atenció dels mitjans per exigir que es dongui una solució a un conflicte que ja porta molt de temps sense afrontar-se i que té a veure amb l’espai públic, la seguretat de la gent. No s’entén com moltes vegades justícia, policies actuen amb una rapidesa extrema i quan es tracta de denúncies dels veïns arriben tard. No s’entén com problemes socials greus que tenen a veure amb retallades pressupostàries, amb falta de voluntat política, amb prioritzar la gent davant els grans interessos, es degraden, augmenten i es converteixen com un problema de llei i ordre, de més policia, d’endurir les penes, de més repressió.

I estem en un debat constant, difícil, dramàtic per exigir a les institucions que actuïn amb justícia, a l’hora sabent de la desconfiança que la pràctica d’aquestes ens genera, prendre les regnes de la nostra vida i intervenir per obligar-los a fer-ho i cercar altres maneres, altres solucions que generin relació i organització entre les veïnes.

Ahir es va donar una mobilització exemplar al Poble-sec davant de diverses agressions sexuals que es van fer públiques, la mobilització atacava al patriarcat i defensava la mobilització i l’autodefensa i molts mitjans i alguns sectors minoritàries la reduïen a la petició de més policia.

Es va obrir un debat públic sobre els centres de menors i l’atenció que s’exerceix sobre ells, treballadors han denunciat la falta de mitjans i qüestionat les polítiques que es realitzen. Al dia dia veiem com les institucions no compleixen amb la seva obligació i abandonen a aquestes persones a la seva sort, és a dir al carrer i a buscar-se la vida i tornem-hi. A enfrontar-nos i a barallar entre nosaltres, entre els de baix mentre els de dalt es dediquen al negoci amb nustras vides.

Hi ha gent que busca altres maneres, hi ha col·lectius i persones que fan feina amb aquests menors, que creen gimnasos i mitjançant la boxa o d’altres maneres donen alternatives, les mares contra la droga a Galícia ia Vallecas van afrontar aquests problemes des d’altres visions i tenim que compartir-les. Hem de parlar i experimentar sobre el ja fet i sobre noves maneres encara que ens costi, encara que sigui difícil, encara que ens obligui a qüestionar-nos, és urgent ja que sinó els de la llei i l’ordre sense matisos d’imposar criteris rígids, autoritaris i repressius en contra de les nostres llibertats, de les de totes. Cal buscar solucions justes i dignes per als problemes que ens genera aquest sistema, costi el que costa. Cal escoltar i mobilitzar-se, cal fer assemblees i ocupar el carrer.

Alasbarricadas.org

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s