El dia 5 de Setembre totes al carrer!

Contra les devolucions exprés de les persones migrants!

Contra la vulneració dels Drets Humans!

Contra el racisme institucional!

CONCENTRACIÓ: Dimecres 5 De setembre 19.30h
Passeig de Gràcia.90. Davant la seu de la Unió Europea.

NECESSITEM 116 PERSONES VOLUNTÀRIES PER REALITZAR UNA ACCIÓ COL.LECTIVA, SI ESTEU INTERESSADES I VOLEU PARTICIPAR FEU-NOS ARRIBAR UN CORREU ELECTRÒNIC.
ADHESIONS: caravanaobrimfronterescat@gmail.com

El dia 22 d’agost es va produir a Ceuta una altra vulneració dels Drets Humans amb el retorn il.legal per part de les forces de seguretat de l’Estat Espanyol de 116 persones migrants a territori marroquí. Amb aquest fet confirmem i denunciem una vegada més la situació d’excepcionalitat jurídica que es dóna de forma sistemàtica a la frontera sud. Les persones que han estat retornades van aconseguir entrar a Ceuta el mateix dia 22 i van estat retornades al Marroc en menys de 24 hores, aquestes persones han estat retornades malgrat que ja es trobaven en territori espanyol, concretament al CETI de Ceuta. El Ministeri de l’Interior confirma que aquestes persones haurien estat retornades al Marroc mitjançant l’aplicació l’Acord entre el Regne d’Espanya i el Regne del Marroc relatiu a la circulació de persones, el trànsit i la readmissió d’Estrangers entrats il·legalment, signada el 13 de febrer de 1992 (Madrid). Aquest Acord, Fins al moment, no havia Estat Aplicació sinó de forma molt incidental i marginal per a la devolució de persones interceptades en Alguns dels illots de sobirania espanyola propers a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Entre d’altres denunciem vulneració dels drets fonamentals de les persones, ja que l’instrument jurídic emprat sols vol possibilitar l’execució de retorn de facto al Marroc de les persones en trànsit. Per poder dur a terme aquest procediment amb totes les garanties previstes legalment, aquestes persones tenen dret d’assistència lletrada, d’intèrpret i a sotmetre la decisió a revisió judicial. En el marc d’aquest procediment, a més, han hagut de poder identificar-se situacions d’especial vulnerabilitat susceptibles de tutela i impeditives de l’execució de la decisió de retorn com són la minoria d’edat, potencials sol·licitants de protecció internacional o víctimes de tràfic d’éssers humans. La inusitada celeritat amb què s’han desenvolupat aquests procediments (menys de 24 hores) posa en dubte que aquestes garanties s’hagin satisfet materialment i, en conseqüència, la legalitat del procediment. El Marroc tampoc no és un país que ofereixi garanties per a aquestes persones, en aquest sentit la vulneració dels drets, malauradament, es veu augmentada. Específicament, el Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura en el seu Informe al Govern espanyol sobre la visita que va fer aquest Comitè a Espanya el 2014 [CPT / inf (2015) 19] va afirmar en el seu apartat 54 que “tot tenint en compte el risc de maltractaments infligits pels membres de les forces auxiliars marroquines als migrants irregulars, retornats al Marroc, la CPT recomana que les autoritats espanyoles assegurin que cap persona sigui lliurada a ells”. Per tant, sent constatable aquesta circumstància per un òrgan del Consell d’Europa, també cal afirmar que el lliurament d’aquestes persones suposa una vulneració del principi de no devolució reconegut en el dret internacional, europeu i nacional. Recordem que l’Acord de Readmissió estableix, un detallat procediment per a l’execució de la decisió de lliurament que implica obligacions recíproques per a les autoritats d’Espanya i el Marroc. Com
obligacions formals s’estableixen la necessitat d’una sol•licitud formal en què es facin constar totes les dades disponibles relatives a la identitat, a la documentació personal eventualment posseïda per l’estranger i a les condicions de la seva entrada il•legal al territori de l’Estat requeridor, així com qualsevol altra informació de què es disposi sobre el mateix; l’acceptació ha de quedar documentada mitjançant l’expedició per les autoritats del Marroc d’un certificat o de qualsevol altre document en el qual es fa constar la identitat i, si escau, la documentació posseïda per l’estranger en qüestió. Novament, la celeritat amb què s’han desenvolupat aquests procediments i l’experiència de la general absència de documentació personal d’aquestes persones permet també qüestionar que aquestes obligacions s’hagin emplenat materialment i, en conseqüència, la legalitat del procediment. No obstant instem a les autoritats competents a refutar aquest qüestionament tot aportant la documentació requerida. Els governs i autoritats competents tenen una responsabilitat directa sobre aquests inacceptables fets, lamentables per a un estat de dret. La responsabilitat sobre la vida i la dignitat de les persones haurien de ser cabdals per a l’exercici democràtic. Tot i que el nou govern socialista ha intentat maldestrament netejar la seva imatge pel que fa a l’impuls de polítiques migratòries vergonyoses ha trigat molt poc a tornar a posar en pràctica mesures repressives i irresponsables com les que denunciem en aquest document. El 2015, el Govern del Partit Popular va incloure una disposició addicional a la Llei de Seguretat Ciutadana que pretenia emparar les anomenades “devolucions en calent” a Ceuta i Melilla, unes pràctiques contràries a la normativa europea d’asil, ja que expulsen sense identificació prèvia als migrants que han aconseguit saltar les tanques frontereres o arribar a territori espanyol, el que impedeix el seu accés a l’asil. Aleshores (el 2015) van ser molts els retrets que el PSOE va fer a aquestes polítiques, ara no sols calla sinó que les seves pràctiques no disten gens d’allò que abans titllaven d’inacceptable, les concertines, les devolucions en calent i els CETI i CIES segueixen sent la punta d’iceberg d’unes pràctiques menyspreables que assenyalen a les persones migrants com a culpables. Ens preocupa molt que aquestes mesures inadmissibles que avui exposem es tornin a produir i malauradament, sota el seu signe tampoc no en tenim cap garantia que això no torni a succeir. La feina d’un govern, repetim, és garantir la vida protegir els drets de les persones i complir amb la legislació internacional.
L’externalització de fronteres, els centres d’internament de persones estrangeres, els tractes amb països tercers (Marroc, Líbia i Turquia) i els acords de retorn també beneficien a màfies vinculades amb les elits polítiques d’aquests mateixos països o que hi actuen amb connivència. En el moment en què no es garanteixen vies legals i segures i no es fan polítiques honestes que entomen les causes i les conseqüències dels processos migratoris s’esdevé inevitablement còmplice del patiment de milions de persones desplaçades de forma forçosa.
Les persones i entitats sotasignats apel·lem als nostres representants polítics (a tots) perquè aquests fets no es tornin a produir, exigim que s’assumeixin les responsabilitats escaients sobre els fets succeïts.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s