Per la lluita de classes, contra la lluita patriòtica.

Davant del desconcert d’algunxs llibertarixs al veure cóm el fervor patriòtic
ha tret al carrer a algunxs cenetistes per anar colze a colze i bandera amb
bandera conjuntament a manifestants nacionalistes, hem de sortir al pas per
recordar que cap pais, nació o Estat ens farà lliures, tot al contrari. En aquest
sentit, convé rescatar part del comunicat «CNT davant els nacionalismes»,
llançat fa anys i que per nosaltres té total vigència. «El concepte “nació” ha
servit tan aviat per englobar com per independitzar; “nació” o “pàtria” son
idees-força que poden ser emprades en sentits molt oposats, avassalladores
o emancipadores; lo que per uns és gallard patriotisme,
per d’altres és coactiu imperialisme centralista, el que
uns consideren separatisme antipatriòtic d’altres ho tenen
com la màxima afirmació d’identitat nacional. La
CNT és enemiga del concepte “pàtria” excepte quan se
li dona el significat que li va donar Malatesta “la meva
pàtria és el món”.»
Per a nosaltres, un exemple de lo contradictori que suposa
barrejar la lluita de classes amb les aspiracions patriòtiques
queda patent en el que durant els últims mesos
estem vivint a Catalunya. Som testimonis de que en la seva
pretensió de «fer pais» la dreta burgesa de sempre i la
denominada esquerra catalanista –inclús la que diu ser
«antisistema»–, s’estàn donant la mà per construir un nou
Estat, el català, donant-li a la vegada l’esquena a qui prefereix seguir en el que ja
existeix, l’espanyol. Seguint amb aquest comunicat, es recalcava que la argumentació
nacionalista és «pobre i obcecada: en últim terme somien amb establir un
altre Estat, amb el seu exèrcit, la seva policia i els seus jefassos, però amb bandera
i nom diferent.» A aquestes alçades, és necessari preguntar-se, on ha quedat la
lluita de classes si no embolicada en draps patrioters?
Convé aclarir que el fet de que com a anarcosindicalistes ens oposem a qualsevol
nou Estat no suposa, tal i com malintencionadament se’ns sol atribuir, que
defensem el ja existent. Als qui utilitzen aquesta fal·làcia s’hauria de recordar-li’s
que durant la proclamació de la República Catalana de 1934 fou la militància
de CNT la que va haver de recollir les armes que els patriotes catalanistes tiraven
quan l’exèrcit va entrar a Barcelona sense quasi dificultat. I què bé ens van venir
després per assaltar les casernes i fer tremolar a uns i altres demostrant la viabilitat
de l’autogestió i del comunisme llibertari! Lamentablement, aquest exemple
revolucionari fou aplacat per una Generalitat que veia amb horror com els/les
treballadorxs controlaven la producció i per uns comunistes a qui se’ls va deixar
fer el que van voler, pel seu paper contrarevolucionari com a partit de l’ordre i a
canvi de que la República aconseguís el suport soviètic. Varies dècades després,
sembla mentida que estiguem en una tessitura similar, encara que no del tot.
Abans, els/les anarcosindicalistes teniem clar que mai arribariem a ser lliures
sense tenir abans el control de la producció. Ara, part dels
qui així s’autoproclamen, ho han oblidat, propicien que la
classe treballadora llangueixi adoptant els mateixos plantejaments
dels sindicats institucionalitzats i conjuntament amb
un ampli sector de la ciutadania es deixa arrossegar pel
que li dicten els varis «mitjans d’intoxicació» en funció dels
seus interessos. I és que quan es convoquen aturades patriòtiques
sufragades per l’Administració i els comerciants,
quan es recondueix la lluita popular fins aplacar-la en el
Parlament via urnes o quan volen que escollis entre diferents
draps patrioters, alguna cosa falla.
Tampoc ens convencen els arguments de certs anarquistes
de que no ens podem quedar al marge del procés
social i polític en curs, doncs, al nostre entendre,
això significa una adhesió acrítica a plantejaments que res tenen a veure amb
l’emancipació dels/les treballadorxs per la simple voluntat irreflexiva de «fer
alguna cosa». S’ha de valorar i sospesar en quines iniciatives concretes es
participa i per què, sense caure en el «moviment pel moviment».
A CNT Catalunya, malgrat tot, seguim tenint-li-ho clar. Sempre estarem
per la lluita de classes, mai amb la lluita entre treballadorxs per uns motius
patriòtics que només beneficien als governants desitjosos de tapar els seus tufs
i continuar amb els seus privilegis.
SALUT I REVOLUCIÓ SOCIAL
CNT Catalunya Octubre 2017

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s