DESMUNTANT LA MODEL

CLIVELLA

Des de fa ja 14 anys els veïns del barri de L’EIXAMPLE ESQUERRA duen a terme
una reivindicació per a que tot el recinte que compon la Model desaparegui i sigui
transformat en equipaments pel barri, des de zones verdes, fins a mantenir una
petita part de l’edifici com a memòria històrica.
Entenem la reivindicació veïnal i ens preguntem : Perquè molesta una presó
davant de casa i no una comissaria o un jutjat?
Nosaltres també creiem que aquesta presó ha de passar a la història i advoquem
pel seu tancament ( com pel de qualsevol altra ) i més tenint en compte l’estat de
degradació en què es troba.
Creiem que una presó ha d’estar (si és que ha d’estar) al centre de la ciutat, on es
puguin garantir els drets dels interns i internes més fàcilment i on familiars, amics i
advocats/des puguin accedir-hi de manera fàcil i econòmica, així com que els
interns puguin tornar a casa quan disposin de permisos penitenciaris.
Recordem també que estem parlant de persones en presó provisional sense
condemna ferma. Però tot i amb la seva innocència a sobre, tot i que la mesura
de compliment en règim de preventiu sigui de mitjana tant sols de tres mesos, tot
i quan la la separació i l’aïllament de la resta de la societat ha de ser el menys
lesiva possible, l’administració penitenciaria decideix enviar-los lluny.
Com més lluny millor.
No podem deixar de denunciar i de donar a conèixer que les vulneracions dels
drets a les presons és més àmplia que la dels trasllats dels presos preventius de
la Model. Perquè des de la consideració dels presos com a ciutadans i ciutadanes
de segona o tercera que són i es tracten, ni es plantegen les conseqüències de
moltes decisions polítiques que afecten a aquestes persones.
Nosaltres també creiem que aquesta presó a de passar a la història.
Però no en aquestes condicions.
Perquè, ara, fa setmanes, i després de tants anys d’anunci de tancament de la
model, tants anys que haurien d’haver estat en tot cas, de preparació per a fer-ho,
les presses ara provocaran, no errors, sinó vulneracions greus de drets.
En primer lloc per enviar a llocs apartats allò que no volem veure, allò que la
societat considera brut i dolent, malgrat sigui ella qui ho produeix. En segon lloc
perquè no es tenen miraments en fer decidir a les persones que fins ara estaven
en compliment a altres centres, com Brians, i amb una setmana vista, a on volen
ser traslladades, (això sí, amb preferència de trasllat per aquells “no productius”,
no sigui cosa que El Corte Inglés es quedi sense gènere per vendre) perquè
Brians és el lloc de destí dels presos de la Model. Perquè allò que sense cap
aprofundiment pot semblar un simple trasllat, és una ruptura de vida de les
persones preses. Possibilitats de sortida i de tornada al medi comunitari reals,
sortides programades, es veuen truncades perquè tindran un nou equip de
tractament, a una altra presó amb uns altres criteris, que impossibilitaran i
endarreriran les sortides i les possibilitats de veure la família, els amics, la cerca
de feina, la tornada a la comunitat que tant costa quan estàs pres. Tractaments
mèdics, psiquiàtrics, d’acompanyament, ja deficients de per sí, es veuran
profundament afectats per una decisió feta des d’un despatx.
Tractar-los com a productes d’un magatzem que es poden moure d’un lloc a un
altre sense problema ni conseqüència demostra una carència al més mínim
respecte pels drets humans d’aquestes persones.
És el trasllat de la Model…però és molt més que això.
Desconeixem si aquestes presses es deuen a una confrontació entre les
administracions locals (Ajuntament de Barcelona) i autonòmica (Generalitat,
Departament de Justícia, Direcció General de Serveis Penitenciaris).
El que sí podem afirmar és que, en tal cas, aquesta lluita de poders només
representarà una vulneració dels seus drets més essencials, que tant sovint diuen
respectar, a més a més de l’angoixa i desorientació que genera en les persones
preses, i que pot dur a realitzar accions desesperades de protesta com les que
s’han vist aquests darrers mesos a la Model.
Per tot això, creiem que el tancament de la presó Model és necessari i
imprescindible, però no creiem ni compartim la forma ni els mitjans que s’estan
emprant, ja que, qui finalment en surt més perjudicat són les i els presos, les
seves famílies i el seu entorn afectiu més proper, tot, per tal de satisfer la voluntat
d’unes polítiques que només pensen en rèdit polític i quotes de poder
aconseguides sense tenir en compte els drets bàsics de les persones.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s