Remedios Varo.

Gracienca, Surrealista i Llibertària.

Sobte pensar que Remedios Varo (1908-1963), veïna de la Plaça Lesseps des de l’any 1932 al 1937 i una de les pintores surrealistes més reconeguda internacionalment, sigui una autèntica desconeguda a la Vila de Gràcia. Mentre a EUA i a Mèxic és considerada com una artista de culte, la llarga nit franquista i el silenci que la va succeir han passat per sobre la seva condició de dona lliure, feminista i llibertària. La seva obra de desbordant sensibilitat, onírica i màgica, capaç de fer-nos qüestionar la nostra realitat i trobar camins per transcendir-la, resta desconeguda per nosaltres.
Remedios, potser la pintora catalana més reconeguda mundialment, va néixer al poblet gironí d’Anglès, poblet que llavors s’industrialitzava i entrava a la modernitat. Des de petita hauria de conviure amb un món carregat de contradiccions, entre el pare, lliurepensador i esperantista que donà suport a la revolta de la Setmana Tràgica i la mare carregada de prejudicis religiosos.
Va anar estudiar a Madrid, a la Residencia de Estudiantes, compartint estudis amb Salvador Dalí, Lorca i Buñuel. Allí va conèixer al dibuixant anarquista Lizarraga amb el que es va casar i es va instal·lar a París on es relacionaria amb el moviment surrealista. A l’any 1932 va venir a viure a Gràcia i es va començar a conèixer la seva producció artística. Remedios es va relacionar amb els cercles avantguardistes de Lleida i Barcelona i va formar part del grup logicofobista que faria la seva primera exposició col·lectiva a les Galeries Catalonia el maig de 1936. Les parets del pis de la Plaça Lesseps foren un gran llenç per pintures que mai es podran recuperar.
Profundament antibel·licista es va afegir a la insurgència llibertària contra el feixisme. Així va conèixer a Benjamin Peret, el poeta surrealista d’ideologia trotskista que va venir a lluitar, junt amb Durruti, al front d’Aragó. Aquella dona lliure que trencava amb tots els convencionalismes de l’Espanya carrinclona aviat va formar parella amb el que era un símbol del pensament anticlerical. Al voltant dels fets de maig del 37 la parella va fugir cap a França escapant de l’estalinisme.
Seguiren una vida de pel·lícula; foren detinguts i empresonats durant mesos. Després fugiren cap a Casablanca, on no sabem si trobaren a Bogart, però si que varen poder fugir cap a Mèxic. Va ser en aquest país on va madurar l’obra de Remedios, formant part d’un important grup d’intel·lectuals i artistes, entre els que destaca Leonora Carrington, Frida Khalo o el mateix Luis Buñuel…
Des del seu pis de la Plaça Lesseps, aquesta dona d’aparença feble, va generar bellesa i dibuixar conflictes socials i personals. Després, el seu món creatiu i lliure va ser perseguit pels seguidors de Hitler, Franco i Stalin i vàrem perdre el desenvolupament inquietant de la seva imaginació.
Quan passegem pels carrers de la Vila encara ens corprèn el topar-nos amb un carrer i un Institut Públic amb el nom d’un Inquisidor com el Secretari Coloma. A la Gràcia avantguardista i sempre d’idees avançades, amant de la llibertat, de l’art i del saber científic, li escau recuperar la figura de Remedios Varo, aixecant el mantell d’invisibilitat que ha caigut sobre les dones i enfrontant així als inquisidors, la màgia de la llibertat i una visió del món oberta i plena de matisos.

Xavier Oller

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s